Data d'estrena: 18 de desembre de 2009
Després de recollir els abundants fruits que va donar Titanic (1997), James Cameron es va dedicar a preparar la que es esdevindria, amb només un parell de mesos en cartell, la pel·lícula més taquillera de la història: Avatar. Per aconseguir-ho, el director canadenc no s'ha trencat el cap: guió ple de tòpics, gran pressupost en efectes visuals i un enorme i mantingut en el temps hype mediàtic.
Comencem pel guió. Ningú de l'ingent equip que ha participat en la pel·lícula es va atrevir a dir-li a Cameron, que a més de ser-ne director, va escriure el guió d'Avatar "què estàs fent, James? Disposem de 500 milions de dòlars, els dedicarem a explicar això?". La trama parteix de la incursió d'un equip d'humans en una societat extraterrestre amb objectius sociològics, però finançats per una empresa extractora d'un mineral molt preuat amb intencions molt més fosques. L'originalitat recau en què per adaptar-se millor a l'hàbitat, i fent ús d'una innovadora tecnologia genètica, els humans poden adoptar la forma dels extraterrestres, una espècie d'homes-gat blaus i anorèxics. Amb aquest truc es fusionen a la perfecció dos factors que solen atraure en una pel·lícula: la descoberta d'un nou món i la descoberta d'habilitats pròpies: Pocahontas coneix Spiderman. El conflicte el posen uns dolents irracionals (humans), alguns indígenes desconfiats i una història d'amor impossible. Llocs comuns del cinema més o menys ben conduïts fins a un final rodó però obert a nous capítols.
En quant als efectes especials, és innegable la gran feina que s'ha dut a terme. El 3D és espectacular i en cap moment dóna la impressió de estar veient un món digitalitzat com el d'Star Wars: Episodio I, s'aconsegueix un bon nivell de realisme, tot i la trampa de fer totes les bèsties del planeta Pandora sense pèl; és més senzill renderitzar un llangardaix que un mamífer.
Finalment, no es pot negar que Avatar ha gaudit d'una enorme expectació mediàtica des de que es va començar a parlar del projecte. Aquesta era la gran aposta de la Fox davant la dificultat que ofereix la pel·lícula de generar negoci paral·lel, més enllà de segones i terceres parts. I l'aposta ha resultat guanyadora, més de 2.000 milions de dòlars recaptats ho testifiquen.
7 /10+ La cúspide de la digitalització.- Història tòpica, previsible i destinada a ser oblidada ràpid.
Segurament que tens raó en tot això que dius, Edu, però per a mi una pel·lícula és el resultat final i la satisfacció que t'ha aportat mentre la miraves. I personalment AVATAR a mi em va encantar! És igual si hi ha tòpics i còpies d'altres coses, és igual si allò que s'explica ja ho han dit els altres o no, és igual tot si a tu et satisfà! I a mi, més que res en tota la peli, allò que més em va agradar és el rerefons aquest "hippie" que té: la conexió entre els éssers vius, siguin de l'espècia que siguin. Que no estem sols al planeta, tu! ;)
ResponEliminaUna gran peli, per a mi, en sèrio! :)
Petons!
Sí, això és innegable: és difícil que la pel·lícula no agradi i està portant als cinemes persones que feia anys que no hi anaven (com ja va fer Titanic). Però jo penso que s'ha perdut l'oportunitat de fer una pel·lícula perdurable com Blade Runner, Star Wars, El senyor dels anells... Crec que envellirà ràpid i malament, però això ho podem debatir d'aquí 10 anys. Petons Gemma, gràcies pel comentari!! Em fa molta il·lu que hagis llegit l'entrada :)
ResponEliminaDe res! I no cal que m'ho agraeixis! Penso seguir-ne llegint moltes més, d'entrades! ;) No deixis de publicar-ne tu, ara, eh! Petons!
ResponEliminaTotalment d'acord amb la teva crítica. Reconec que 'in situ' vaig gaudir de l'espectacle visual, igual que un nen mira bocabadat un espectacle pirotècnic. Però les bones sensacions s'esfumen poc després de sortir del cine i al cap d'uns dies ni te'n recordes d'haver-la anat a veure. No passa de la memòria a curt temps...
ResponEliminaArgumentalment és una pel·lícula força tòpica, amb amors impossibles, al·lienígenes antropomòrfics que parlen anglès (visca el creacionisme!), trama previsible i inevitable happy-ending. Potser el que em va cridar més l'atenció és la idea del planeta com un gran ésser vivent racional. Bé la idea no és nova (Teoria Gaia), però el veure'l plasmat en les unions de les arrels dels arbres a mode de connexions neuronals, em va resultar encertat. L'altra cara de la moneda seria l'anomenat 'vòrtex de flux' en que, en contra de totes les lleis de la física, les muntanyes es troben en suspensió a l'aire, mentre que, curiosament, els helicòpters travessen la zona sense cap turbulència aparent, però afectats pels sistemes electrònics.
En fi, com dius un pas més en la versemblança dels continguts digitals, però per la seva pobresa narrativa no perdurarà i caurà en l'oblit, superada per successores encara més espectaculars.