3 d’abr. 2011

Expectatives incomplertes

Gang bang, de Josep Maria Miró
Teatre Nacional de Catalunya -T6

Esperava Gang Bang (obert fins a l'hora de l'Angelus) amb molta il·lusió des de que es va presentar la temporada teatral d'enguany. Ambientada en un local d'ambient gai, sexual i irreverent... La cosa prometia! Vaig arribar a pensar que podria reparar el greuge històric de no haver estat al tanto l'any 1996, quan es va inaugurar la sala tallers del TNC amb una versió dirigida per Josep Maria Flotats d' Àngels a Amèrica, el mític text de Tony Kushner sobre la irrupció de la sida els anys vuitanta.

L'acció de Gang Bang transcorre en una sola nit dins d'un local de contactes sexuals entre homes. És el dia abans de la visita del Papa per dedicar la Sagrada Família i el lloc és especialment concorregut. Un dels visitants és un home a la recerca del seu fill i es toparà amb la diversa fauna que habita el lloc: dos polítics de signe contrari que aniran congeniant, la mestressa del local amargada de la vida, una dona de la neteja amb interessos místics, una monja perduda...

És força abundós l'elenc de personatges que Miró ha creat per a Gang Bang, això sí, tots ells protagonistes de trames absurdes i avorrides. L'obra està dividida en tres actes, que resulta ser un acte repetit tres vegades, la història no evoluciona i en cap moment s'acaba de veure l'objectiu de la narració ni el missatge que vol transmetre l'autor. El triomf del relativisme al segle XXI? La insaciabilitat de la Generació Y? Més aviat s'ha dedicat l'esforç en donar sortida a la idea, lloable, de dur al Teatre Nacional l'ambient llibertí i decadent que es respira en molts locals de la ciutat, recreació que està realment ben aconseguida. Ara bé, més enllà del clima construït, l'acció és en massa moments tediosa i, en d'altres, pretenciosament controvertible.
3/10
+ Vestuari, escenografia i llenguatge autòctons
- Exceptuant els e-cristians, deixarà indiferent a tothom

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada